Malibú

Deu ser que somio,
em sembla que camino
per la platja blanca de Malibú.

És com al cinema,
no hi ha cap problema
si tens un vestit de marabú.

Serà que potser
m'ha anat tot molt bé
i m'han obert les portes.

Diuen les estrelles
que en sóc una d'elles.
Indubtablement, això és la glòria.

Ara penso en tots aquells que es passen hores
per posar idees a cada cançó,
i, com és la vida, m'he posat de moda,
amb una que canto:
pinyuripim, pinyiripom, pim,
pinyuripim, pim, pom.

De tota manera,
si he de ser sincera,
estic encantada amb aquest atzar.

No és pas pels brillants,
ja en tenia abans,
és que jo vaig néixer per triomfar.

A mi no m'estranya
que des del nirvana
em quedi tan lluny tot el mundanal.

No és per arrogància,
és per la distància
entre el cel i allò que és terrenal.

Aquí al paradís
jo sóc ben feliç
tots els déus em somriuen...

Dormo amb un pijama
d'èxit i de fama,
baixo al món només a divertir-me.

Sento crits d'alarma que allà baix es queixen
i que em critiquen sense compassió,
però jo ho oblido tot m'aplaudeixen
i per això canto:
pinyuripim, pinyiripom, pim,
pinyuripim, pim, pom.

Talent no me'n sobra,
però hi ha una cosa,
és una virtut que no se'm pot negar.

S'ha de tenir vista
si no ets prou artista
per trobar la forma de triomfar.

Deu ser que somio,
em sembla que camino
per la platja blanca de Malibú.

I no em preocupa
de qui és la culpa
que pugui brillar amb tanta llum.