Mossa nova

Tota la vida he volgut escoltar el teu cant,
ressonant entre estels, tu, l'estel més brillant.
Mossa nova a l'espai, cantant.

No t'hi encaparris, marrec, no,
ja em poso a cantar jo una bossa nova suau
com un jaç de seda que t'abraça
i que et bressola, xato meu espacial,
per tu aquest ritme tendre que a la terra no té igual.

No pateixis, amor meu, ja vinc al costat teu
quin ritme tan estrany i cru,
cosa que se't posa a dins de tot el cos
i et diu que encara ets viu, ets viu,
oh dolça mossa nova, tu!

Ai, Barcelona és bona si la bossa sona i sona bé,
la Plaça Bonanova quan ja s'ha acabat Muntaner.

Mossa nova sóc per a tu, no em miris més, però
que em fas el que no em fas, amor,
i tota jo m’esfullo com la rosa que s'esfulla
quan la pluja no li cau i l'aigua no la mulla
i estic sense cap fulla, de por i neguit curulla!

Mosso nou seré per tu, d'esquadra fins i tot,
m'agraden, com ho saps, amor,
tu guarda'm la porta que, sinó, sóc mossa morta ,
tota sola al meu palau, i vull ser mossa forta!
Ningú no les suporta. A mi això no m'importa!
És cosa que no importa! És cosa que no importa gens.