Pallissa

Ell l'havia advertida
del treball sense fer estació:
Et vull a casa.
Jo no estic gelós, t'ho ben juro,
però si tu no hi ets no sé que em passa.

Si arribes massa tard m'entra el canguelo,
que t'hagis enganxat a qualsevol festeta.
Tu saps, mai falta un xitxarel·lo
i jo et conec prou bé, ulls de xineta.

Però ella ho va oblidar,
bruta i borratxa de matinada
va arribar feta una fatxa,
venia de fer barrila amb un galifardeu.

Les bufetades, el veïnat em deia,
semblaven aplaudiments, semblaven,
d'una nit de gala en el Liceu.