Reina de Macau

En la nit silenciosa,
ressonen passos pel port.
Brilla una daga. Joiosa,
sento el xaf d'un home mort.

Com una aranya vigilo
de la xarxa cada nus.
I un verí fatal destil·lo
i castigo cada abús.

Jo sóc la reina de Macau,
port tèrbol i perillós.
Un junc és el meu palau,
amarrat en lloc dubtós.

Tinc tanta són que a les cinc tinc son,
vaig a fer non-non.

Macau, Macau,
quan un s'alça, l'altre cau!

Portuguesos i xinesos,
anglesos i americans,
els alemanys i els francesos,
els russos i els catalans,
els gàngsters més perillosos,
als mercats de droga i or
vetllen, atents i confosos,
els moviments del meu cor.

Jo sóc la reina de Macau.
Espies i ambaixadors
s'acosten al meu catau
amb brillants i rams de flors.

Tinc tanta són que a les cinc tinc son,
vaig a fer non-non.

Macau, Macau,
quan un s'alça, l'altre cau.
I cau, i cau, i cau
a Macau!