Viatge sideral

El cel és tot ple d'estrelles
i jo en sóc una més, no hi ha dret!
Me'n vaig del planeta Terra
sense nau, sense coet.

Tota jo tremolo i friso.
Hi ha escretlles al meu cervell:
que si m'hi entra llum de lluna,
em vénen pessigolles al clatell.

M'acosto a un altre planeta.
Com serà, com no serà?
Tindrà mar, tindrà muntanyes,
tindrà rius i tindrà pla?

Com se'm menja aquest silenci
sonor i fosc de l'espai.
Per més que els crido i els crido,
els amics no em senten mai.

Qui trobaré a l'altra banda
que m'entengui el dolç parlar?
Si trobo algú que m'agrada,
tindrà boca, tindrà mà?

Mentre dura aquest viatge,
tinc un dubte que em consum:
passant d'una estrella a l'altra,
no hi deixaré un poc de llum?