Vella

Només per dir "aneu a fer punyetes"
a tots els vells que ens han mentit
i que als vint anys ens van voler fer creure
que el temps aquell és més bonic.

Només pel gust d'aixafar la guitarra
als qui ens robaven cada nit,
desgraciats que van tenir la barra
de roncar dintre el nostre llit.

Només per això, fills meus,
la vida em sembla bella
quan penso que amb el temps
em tornaré vella.

Només per dir a quatre males bèsties
que ens han omplert de penjaments:
"D'ara endavant no us prengueu més molèsties,
no tingueu més mals pensaments".

Només per dir: "Si feu la cara lletja,
remenacues dels mercats,
és que dueu cent mil pedres al fetge
de no poder fer mai pecats".

Només per fer del cor un hivernacle
amb quatre flors del pensament
i que, en entrar, no hi trobin cap obstacle
l'amor tranquil i el sentiment.

Només cal fer callar totes les bruixes
quan vingui un home de veritat
que vegi en mi més que un parell de cuixes
i estigui molt enamorat.

Només pel cas que jo gosés un dia
fer-li cinc cèntims del passat,
de com només tenia l'alegria
de quan el duia al meu costat...

I si gosés de dir-li una altra cosa
i ser sincera de debò,
que el vaig trair... Però això sí que em fa nosa
perquè també em vaig trair jo...