M'agrada més el cine que la realitat

Quadrar el mes no té interès,
és un treball tan rutinari.
Classificar o arxivar
no té res d'extraordinari.
Per uns instants més excitants
m'entrego a un plaer solitari.

Ho he decidit: Sessió de nit.
Ho veure tot "400 cops".
Fora neurosis! Ja fan "Psicosis".
En el desert, "Le rayon vert".
Em ve lumbago, "Doctor Zhivago".
El reuma em perd "Genou de Claire".
El que em molesta se'n va, però
amb "Lo que el viento se llevó".

Un cafè es tanca a "Casablanca".
Prenc un tallat al "Cotton Club".
Porto Rebeca, "Adiós, muñeca".
No em faràs pas més "Luz de gas".
Queda París, ai, "Choose me", please.
Aimé vous Brahms?: Toca-la, Sam!
M'agrada més, ja us heu fixat,
el cine que la realitat.

Al tan banal llaç conjugal
li falta potser dinamisme.
La tan vulgar vida de llar
sovint em fa perdre optimisme.
El meu instint em diu que un film
li va bé al meu organisme.

Em du volant el "Superman"
I ara què fem "Ciutadà Kane"?
Em fa que plori "West Side Story".
No tinc remei, "Amici miei".

Ve tota junta la Marabunta,
King-Kong em rapta -això no és apte-.
Li dic que em deixi, però no vol:
Me'n vaig a viure amb l'Annie Hall.

Dos homes i jo, el seu destí.
"El golpe" al cos me'l fan tots dos.
Si miro enrere veig "Tal com érem"
i al 2001 no hi veig ningú.
Ve l'Home-llop i ho trenca tot,
però els meus veïns són més mesquins.
M'agrada més, ja us hi heu fixat,
el cine que la realitat.