La llegenda de Sant Jordi

Vet aquí que sortí un drac
a unes terres africanes,
era un drac que feia "nyac"
i les noies més galanes
devorava d'un sol mos.
Quin cas més escandalós!

De l'indret l'autoritat
no té cap desig ni ganes,
de posar en perill l'estat
perquè tres o quatre nanes
siguin plat d'un drac tinyós.
Quin cas més escandalós!


Com més té, més brama al mar
a Llevant com a la Xina.
Un menú d'allò més car
i la carn més tendra i fina
ara el drac vol per repàs.
És un cas com un cabàs!

"La pubilla imperial que és
gentil com una nina
ha de se pel meu queixal!"
El monarca es despentina:
"No, la nena no ho vull pas!"

És un cas com un cabàs!

Arriscat com un cowboy
cap on passa tot el drama,
se'n va en Jordi tot xiroi
perquè pensa que una dama
no ha de ser el tall d'un banquet.
És que res, ni un pam de net!

Ja la bèstia ha foradat
i tothom content l'aclama:
"Quin xicot més ben plantat!
Que ben feta té la cama!"
Fins i tot li fan l'ullet.

És que res, ni un pam de net!

Pel que ha fet el bell galant
no és prou gran cap recompensa
i per això el declaren sant
més de pressa que no es pensa.
Enfilat dalt dels altars,
renoi, Jordi, quin goig fas!

De l'indret no el fan patró,
ni dels turcs, ni de Provença.
Però ho és del bo i millor
perquè els catalans defensa.
Llança al puny i escut al braç,
renoi, Jordi, quin goig que fas!