Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Comentarios

(Pàgina viscuda. Cuplet)
Cançó escrita per Guillermina Motta que mai no va ser musicada.

Aparece en la discografía de

La xineta de la Facultat


Jo vaig néixer en una porteria,
al bell mig de la Rambla de Prat.
Sense pare, i amb la mare viuda
i un afany dintre meu desbordat.
Vaig anar en un col·legi de monges.
Era llesta i discreta també,
i amb l'esforç de la mare fent feines,
vaig poder acabar el batxiller.

Somiàvem plegades, als vespres,
tot mirant les revistes del cor,
aquell noi que vindria a buscar-me
enfilat dalt del seu cavall d'or.
Era metge, enginyer o bé notari.
M'estimava i em feia feliç:
un nen ros que a tots dos retirava
completava aquell quadre d'encís.

Mai les coses no són com les pinten,
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?

Vaig posar-me amb delit a fer Lletres,
vaig fer amigues i amics ben aviat.
Per l'abril era ja delegada
del meu curs per fundar el sindicat.
Vaig conèixer un xicot, activista
d'Econòmiques, als Caputxins.
Al sis-cents, em parlava de Mao
mentre jo repartia pasquins.

Així, doncs, em vaig fer maoista.
I una tarda, amb el llibre vermell
mig obert sobre el llit, en un àtic,
vam prometre'ns la vida jo i ell.
Era ros i era ric i tenia
els ulls tristos d'autocompassiu
i una febre que a mi em corprenia:
vaig passar-me al seu llit tot l'estiu.

Mai les coses no són com te diuen
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?

Ja no cal que us expliqui més coses,
tothom sap com acaba aquest cas:
vaig tornar-me 'n a la porteria
de tres mesos i mig d'embaràs.
El meu Príncep fugí cap a França
(m'envià una postal per Nadal).
I després se l'empassa el silenci.
Tinc un nen . Ros, però subnormal.

Aquell nen fou infern, fou calvari.
Jo, de nits, no podia dormir.
Vaig matar-lo un captard que plovia,
tot besant el seu ros cabell fi.
El seu pare es va fer socialista
i ara viu a Madrid, diputat.
I jo visc, és un dir, sola i trista,
a una cel·la de la Trinitat.

Mai les coses no són com les penses
i el dolor sempre es cobra al comptat.
Què s'ha fet d'aquells ulls que tenies,
ai, xineta de la Facultat?







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por María Gracia Correa el 08/04/2026

Tras la publicación del disco Tinc una casa al mar, Joan Isaac vuelve a editar un nuevo trabajo: Azimut, en el que se encuentra acompañado por el músico y compositor Eduard Iniesta. Durante 2023 fue publicada una recopilación antológica de la obra del artista, compuesta por veinticinco cedés, como parte de la conmemoración de sus cincuenta años de oficio y 70 de vida, que culminó con un gran concierto en El Palau de la Música catalana y la edición de Joan Isaac al Palau en 2024. Azimut es su más reciente creación, una obra protagonizada por unos textos profundamente poéticos, vestidos fundamentalmente por voz y cuerdas.

HOY EN PORTADA
Entrevista

por Xavier Pintanel el 08/04/2026

Hay discos que no necesitan levantar la voz. Azimut es uno de ellos. Joan Isaac presenta un trabajo hecho desde la contención, desde ese lugar donde la canción deja de ser ornamento para convertirse en algo casi necesario. Un disco minimalista, preciosista, trabajado con una delicadeza profundamente orgánica. Como todo en Isaac, un acto de fe.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM