Amic Marquès, encara no fa gaire

Amic Marquès, encara no fa gaire
vaig fer de vós una cançó molt bona
i ara en faré una altra amb el mateix aire
perquè el seny m'ho permet i a més m'ho abona;
a Sentfores va veure l'enemic
que us vaig fer passar vergonya i fatic,
quedà clar al treure vostre elm a la plaça
que teniu tinya pe omplir una bassa.

Ben just no us foto de la sella enlaire,
i tant vaig bregar amb la llança gascona
que en ajupir-vos, per algun escaire,
us veié el piu Guillem de Savassona:
sé que els canonges i senyors de Vic
pels calçotets us tenen per pobric.
Amic Marquès, si no és demanar massa,
que tingueu gota i millor si no us passa.

Mentiu dien que al torneig vau atènyer
el coratge d'en Rotllà a Saragossa:
si empunyéssiu llança i no un tros de llenya
a hores d'ara jo seria a la fossa,
perquè em vau donar un cop tan fort al front
que se'n rigué Guillem de Claramont:
vostres amics cridaren "Mataplana"
oblidant que una mà teniu malsana.

Si haguéssiu sabut com un home empènyer,
hauríeu mort el qui banyes endossa,
el cortès amant que els marits emprenya
i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
feix ni guerra, ni barrera, ni pont
i està content com granoteta en font,
la qual sense aigua no pot viure sana
com jo sense amor un cop per setmana.

Marquès, duc gravat amb foc a la llança
que home sense fe del mal no es defensa,
i n'hauríeu de tenir gran recança,
perquè en vós la traïció és immensa;
ni tan sols Mon Sogre que porta el pes
de tots els enganys del Barcelonès,
a vós, no us arriba ni a la sola:
devíeu anar a la mateixa escola.

Ramon de Pau, recita la romança
a En Nas-de-corn, i no tinguis temença,
que ningú no és més poruc d'aquí a França
ni d'home més covard tinc coneixença;
fa cinc anys que no ha etzibat un cop tes,
i ningú l'escut d'or no li ha malmès,
en cap torneig no ribota nin dola,
ans diu que és foll qui el ferro en lluita esmola.