El Calavera

Passà la frontera al maleter
d’un Mercedes verd i atrotinat,
la primera nit en un caixer,
la següent sota el pont de la ciutat.

La tercera pensà amb el camí fet,
i la quarta somià en com desfe’l;
mentre remugaven els budells
llamps i trons feien baixar el cel.

La nit empara els cecs i les tempestes els lladres,
no hi ha pany si és prou l’afany.
I d’aquesta manera aprengué, el Calavera,
a saltar parets i a obrir candaus.

La cinquena nit també plogué,
l’adrenalina prou té el seu encant.
El sisè camí no se n’estigué
i perdé la por del debutant.

La setena nit es va confiar
i en sortir, arraulit i panteixant,
davant la reixa humida d’aquell forn de pa,
dos gendarmes i el blau llampegant.

Entrà a comissaria enmanillat,
remugant dins un cotxe cel·lular.
La primera nit no va dormir re,
i el vespre següent ja era al carrer.