Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

El temps s’ha trastocat


El temps s’ha trastocat i a les tres de la tarda s’ha fet fosc.
Demà no cantarà cap gall, demà neix la primavera.


Qui xerra té ulls de plàstic, cavallers de plastilina,
rondant estàtues verges, barballons i fulles seques.
I la nit tenyeix els nervis i les fulles es tornen flàccides
d’atzurs fosforescents, ximplets descolorits.

La llet correrà entre els anafrodites.

Les gavines perdran les ales, el caos parirà el cosmos,
els homes tindran tres ulls i les dones perdran un pit.
Els cavalls recordaran pegasus i els naixeran escates a la pell.

Qui xerra té ulls de plàstic, cavallers de plastilina,
rondant estàtues verges, barballons i fulles seques.
I la nit tenyeix els nervis i les fulles es tornen flàccides
d’atzurs fosforescents, ximplets descolorits.

Dóna’m naus amb tres timons, sense veles ni motors.
Posseeix la terra tendra, de fanàs i d’oliveres.
Acota’t i dóna’m pas que volo ras i no controlo.
Tinc espines entres les ales i no em punxo quan batego.

Les gavines perdran les ales, el caos parirà el cosmos,
els homes tindran tres ulls i les dones perdran un pit.
Els cavalls recordaran pegasus i els naixeran escates a la pell.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM