El temps s’ha trastocat

El temps s’ha trastocat i a les tres de la tarda s’ha fet fosc.
Demà no cantarà cap gall, demà neix la primavera.

Qui xerra té ulls de plàstic, cavallers de plastilina,
rondant estàtues verges, barballons i fulles seques.
I la nit tenyeix els nervis i les fulles es tornen flàccides
d’atzurs fosforescents, ximplets descolorits.

La llet correrà entre els anafrodites.

Les gavines perdran les ales, el caos parirà el cosmos,
els homes tindran tres ulls i les dones perdran un pit.
Els cavalls recordaran pegasus i els naixeran escates a la pell.

Qui xerra té ulls de plàstic, cavallers de plastilina,
rondant estàtues verges, barballons i fulles seques.
I la nit tenyeix els nervis i les fulles es tornen flàccides
d’atzurs fosforescents, ximplets descolorits.

Dóna’m naus amb tres timons, sense veles ni motors.
Posseeix la terra tendra, de fanàs i d’oliveres.
Acota’t i dóna’m pas que volo ras i no controlo.
Tinc espines entres les ales i no em punxo quan batego.

Les gavines perdran les ales, el caos parirà el cosmos,
els homes tindran tres ulls i les dones perdran un pit.
Els cavalls recordaran pegasus i els naixeran escates a la pell.