El vals de La Ginesta

A Berga hi ha un racó, en diuen la Ginesta,
que van parir una flor i un cactus fa vint llesques.
Un savi ho va comptar, en còsmica tempesta,
abans que el fruit mollar pesqués les noves gresques.

A Berga hi ha un bareto, en plaça de poeta,
on salten plens i maces i més d’una arracada.
L’estiu, a la terrassa, s’ensuma algun fumeta,
i al magatzem, un dia, se’m va esfullar una fada.

A Berga hi ha una casa, que és nostra, vostra i d’altres,
on amb tristesa eixuta pots amanir una festa
voltat de gent trempada, tan xula com nosaltres:
cap lloc no té l’aroma del cor de la Ginesta.