Emboscat

Balma, bòfia, boix,
ombres i sorolls,
dormo amb un ull obert.

Grèvol, fura, tell,
gebre, nit, rovell,
en aquest hivern despert.

No veig el jorn d’eixir d’aquest forat;
no sé qui són, que em busquen en la nit.

Aviat passarà,
em dic,
això no pot durar.

Home que s’amaga,
com una guineu,
la son vol enganyar.

I el meu amor, qui sap on deu parar?
Oh, si pogués, oh, si en sabés…

Festejo la il·lusió
amb els peus de fang,
veurem florir l’arç blanc?

Udola la cabrota,
respon son amant,
veurem florir l’arç blanc?