Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona

Puix tant amor ens teniu
per ser la nostra Patrona:
de la ciutat de Solsona
els vostre fills protegiu.

Quan la terra a l’aspre jou
del pecat quedà lligada
per no veure-us profanada
us amaguen dins d’un pou.
Dels claustres on el teniu
tothom el títol us dóna…

Un dia anant-hi a jugar
un nen en ses aigües queia;
sa mare que mort el creia,
així el va sentir cridar:
– mareta, no us afligiu,
que ja tinc qui ajuda em dóna…

Els monjos i els habitants,
corrent-hi tots de seguida,
encara el troben amb vida
en vostres sagrades mans.
A la imatge, que els somriu,
claror una llàntia dóna…

Sens cap núvol al cel blau
un gran tro causa sorpresa,
i queda la llàntia encesa
per un llamp que del cel cau.
Aquest fet tan expressiu
el vostre poder pregona…