Jordi

Mentre caminava en la boira d’hivern,
de bon matí als camps d’ordi,
vaig sentir d’una dona el lament,
es planyia pel seu Jordi.

Penjaran en Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.

Per valls i muntanyes, sense repòs,
cavalca nit i dia
per arribar a temps a la cort
a implorar per la seva vida.

En Jordi no ha robat mai, ni tan sols per mi,
un fruit o una flor rara;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.

Salveu els seus llavis, salveu el seu somriure,
no té vint anys encara;
és innocent com el cant d’un ocell
una matinada clara.

El jutge li digué: «Bona dona, em sap greu,
no hi haurà pas clemència.
I ara marxeu, res no hi podeu fer:
la llei ha dictat sentència».

I així penjaran Jordi amb una corda d’or,
que a pocs és reservada;
caçà sis cérvols al bosc del rei
i els vengué per la contrada.