La cuca fera

I pujo per la carretera,
quin llamp de cel que hi ha a Solsona!
I és que vinc de Barcelona
i la cosa no tenia espera,
cuca fera, de cap manera…

Ja he apagat el mòbil
i he obert tota la finestra.
No fos cas que algú em trobi,
avui farem una festa
amb la pantera més guerrera.

Quin pet de sol que fa prop del cel,
dels pobles veig la resplendor.
Brisa encara freda em remou d’arrel,
arrupit al ventre d’una flor
de cirera, encisera.

Sóc una cuca fera xafardera,
o sóc l’home primavera,
que a la balma, al peu de la cinglera,
es deixa péixer amb la cullera
d’una fera punyetera.

I quan penso en el cirerer…
I quan penso en el cirerer,
l’ombra que fa, l’ombra que fa, l’ombra que fa…

Ho remenes tot, vas amunt i avall
i mai no et deixes cap retall,
perquè ets una cuca fera xafardera:
tu ets la meva primavera.

A la balma de la cinglera ma pantera és cuca fera.