La dansa del bosc (la flor de la vida)

Vinc d’un món on les papallones
ballen l’aigua d’una nit eterna.
Vinc d’un món on la camamilla
és el remei del borni.

El meu món viu sota la pedra,
sota la pedra filosofal.
El ball fúnebre del pi i la cova,
del pi i la cova fosca i humida.
La terra canta melodies negres
com el sol, com el sol de la tarda.
Els escurçons fan mandonguilles
amb les cordes d’una guitarra
tendra com els ulls, com els ulls d’un gos,
el cel és fosc, la tarda és suau,
l’ull botit, el nas també,
al coll dos punts,
el sexe pur.

Tens cap remei per als mosquits?
El desig de la Dansa del Bosc.
Tens cap remei per als mosquits?
El desig de la Dansa del Bosc.

Em fa mal el cos,
la ment
em fa
pessigolles,
espurnes
als ulls,
no em puc moure,
t’estimo.

ESCURÇONS! He vist un esquirol!
PICOTS! He sentit el cant dels morts!!!
INCENDI! La maledicció d’Isanta!
SON! Son! Son, son…

M’estic
adormint,
algun
mosquit
em regala
la seva,
la seva saliva.
No m’agrada, no.
A tu et boteix.

CAMAMILLA!
I aigua de malva per als morts!
Paròdies, escenes, teatre de records!
Foc! Mosquits! I la meva filla!!!