Les maragdes

1) A mitjanit ha sortit el sol
els feixos de llum s’han multiplicat.
El cel estampat de porpres suaus
enceta el món màgic, ideal.

Amb la cervesa, el porro entre els dits
travesso parets, murs de realitat.
M’endinso tot i en paral·lel
a l’altra banda del mirall.

Desdibuixo el món amb els meus ulls,
les fotos s’encadenen en moviment.
Passejo el món per la meva pell:
la calor i el fred, la calor i el fred.

2) D’una branca penja un sac
carregat d’or i plata i pedres precioses.
La dama de dins del llac
camina per l’aigua vestida de bogor.

Esbarzers de móres sucoses
dibuixen arcs a la seva pell.
La seva sang en els meus llavis,
mmm… Té gust de realitat.

Les maragdes que s’abracen al seu coll,
m’hi puc veure, rient al seu costat.
Davant nostre els follets muden la pell
i les nimfes es despullen
oh, d’il·lusions.

D’entre una mata de boixos
apareix el seu cos flotant en l’aire
el desitjo i desitjo la seva pell
mentre dorm l’acarono i l’estimo.