Les obagues de l’Eixample

Salta l’ampit de la finestra,
fes caure tots els testos
i enfila’t cap al cel.

I sobrevola les terrasses,
enganya les gavines
i agafa’t a un bon vent.

No és nou tot el que ara veuràs,
però feia tant de temps que eres tancat a casa…
Deixa’t portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Les obagues de l’Eixample… Les obagues de l’Eixample…

Liquens urbans fan de catifa
a cossos que s’estenen
daurant-se com gambots.

I una filera de maduixes
inunden en almívar
les places i els carrers.

D’aquí, no te n’escaparàs,
la cosa està encebada i no hi ha qui l’aturi.
Deixa’t portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.

Les obagues de l’Eixample… Les obagues de l’Eixample…

No és nou tot el que ara veuràs,
però feia tant de temps que eres tancat a casa…
Deixa’t portar pel teu instint,
tu fes com si nedessis en un llac cobert de flors.