Passió de son

Una estrella exhausta i sense hotel
busca recer en un infant
que té tota la vida per davant,
al rusc encara hi ha mel.

Però una obrera no la hi vol deixar entrar,
l’estrella no és innocent,
tot, a la vida, ho ha anat perdent,
ja no té amb qui negociar.

Del Mediterrani a l’illa d’enlloc,
dels Pirineus al pou sec.
No vol que mai més res li sembli poc.
Oblidar tot lo demés.

Dorm, com una nina dorm al seu jaç,
la nit et protegirà,
i aquest infern serà un moment fugaç
que en la memòria es fondrà.