L'enuig de Sant Josep

Josep i Maria van a passejar
en una font fresca varen reposar.

Josep se la mira, la torna a mirar.
Què mirau, Josep, que tant reüllau?

Jo miro, Maria, que prenyada estau!
Josep pren la roba "Amor, adéu-siau!

Pel camí que anava, un àngel trobà:
On anau, Josep, que roba portau?

Maria és prenyada, vull mudar d'hostal.
Josep, entorneu's-en al vostre palau.

Parirà Maria, la nit de Nadal,
Un rei de la Glòria, un rei eternal.

Mare de Déu, mare del fill de Déu,
Verge Maria, tu que el vas tenir,
tu, verge, el vas parir a l'establia.
I el fusteret bonic va dir:
quin embolic, quina família
com ha sigut que per Déu sóc banyut
verga florida, ja no entenc res,
fa falta molta fe, en aquesta vida.


(*) La última estrofa está escrita por Pau Riba.