Cortines

Que lletges són les flors de les cortines,
trepen pels plecs,
semblen molt fines.
Però aquests brodats
no em diuen res
i ho dic ofès
que el què m'empipa és
l'estètica del marquès
l'estil burgès
no em té el cor pres.

És un habitatge mort.
Un cel obert sense camises de lli
ni teixits per rics,
només ofrenes a aquells qui ens fan xics.
L'únic que vull és calar-li foc.
Veure com cremen poc a poc.
I un incís, per ser feliç.
mentre contemplo com crema el tapís.

Que lletges són les flors de les cortines,
flotant pel cel.
Són com les nines que quan les mimes
et cau el pèl.
Si estic en zel
les utilitzo quan les esquitxo d'aiguamel
per matar l'arrel
i així oblidar l'anhel.

Les cortines són més fines
si els hi encens a les veïnes.

És un habitatge mort.
Un cel obert sense camises de lli
ni teixits per rics,
només ofrenes a aquells qui ens fan xics.
L'únic que vull és calar-li foc.
Veure com cremen poc a poc.
I un incís, per ser feliç.
mentre contemplo com crema el tapís.