La història som nosaltres, ningú no se senti ofès,
som nosaltres, aquest prat d’agulles sota el cel.
La història som nosaltres, atenció, ningú no s’hi senti exclòs.
La història som nosaltres, som nosaltres com onades al mar.
Aquesta remor que trenca el silenci,
aquest silenci tan dur de mastegar.
I llavors et diuen:"Tots són igual,
tots roben de la mateixa manera".
Però només és una forma de convence’t,
que et tanquis al vespre a la teva ratera.
Però la història no s’atura mai davant d’una porta,
la història entra dins de les cambres, les obre.
La història dona la raó i després se l’emporta,
la història són les cartes que escrivim,
som nosaltres, que ho tenim tot per perdre, tot per guanyar.
I després la gent (perquè és la gent qui fa la història),
quan es tracta d’escollir i caminar
te la retrobes amb els ulls ben oberts,
i saben molt bé què fer i a on mirar,
aquells que han llegit milions de llibres
i aquells que quasi no saben parlar.
I és per això que la història esgarrifa,
perquè ningú no la pot aturar.
La història som nosaltres, som nosaltres, pares, fills,
som nosaltres dient no, que partim.
La història no té on amagar-se,
la història manté la paraula,
la història som nosaltres, som nosaltres, aquest plat que és a taula.
El cantautor y poeta extremeño Pablo Guerrero, autor de A cántaros, murió a los 78 años en Madrid tras una larga enfermedad; su obra unió canción, poesía y compromiso político durante más de medio siglo.
En un Palau Sant Jordi abarrotado, Joaquín Sabina se despidió de Barcelona con un concierto que fue al mismo tiempo un inventario de vida y un abrazo multitudinario a través de veintidós canciones que, tras más de medio siglo de carrera, ya no le pertenecen solo a él.