París, ja no et sé estimar

París d’asfalt i penes que es disfressa de seda,
amb els carrers vençuts i els esguards clandestins.
Els semàfors aturen la gent com una cleda,
i jo, al bell mig, observo com passen els cretins. Ah...

París, ja no et sé estimar.

La guitarra a París ja no és pas espanyola.
Toca un rock tot somniant en l’illa del tresor.
Menuda, com pretens ballar la Carmanyola
si tens buides les mans, si no tens res al cor? Ah...

París, ja no et sé estimar.

Fa deu anys que els francesos es van agenollar.
No sents pas la remor que fa la servitud?
De tant anar per terra, t’hi pots acostumar
i et farà por estar dret per por de l’altitud. Ah...

París, ja no et sé estimar.

París de l’u de maig farcit de policia,
i el sindicat que es queda al llit ben calentó.
Vet aquí els germans Marx que Lenin deixà un dia
de l’any disset a la plaça de la Nació. Ah...

París, ja no et sé estimar.

París a qui Descartes li prestava la pell,
cal tot un barri per oblidar el seu llatí.
París de la Sorbona, que han pres per un bordell.
Hi ha qui els teus estudiants els vol prostituir. Ah...

París, ja no et sé estimar.

París dels bells infants engolits per la nit,
del vint-i-dos de març i de la llibertat...
Oh París de Nanterre, París de Cohn-Bendit...
París, la intel·ligència et vol de nou alçat! Ah...

París, quan et veig dempeus,
puc tornar-te a estimar!