Memòria d'una fibra sota acrílic i metall

Paraules de colors i llum de fàbrica,
vesprades que, en un got, es fan matí.
La vida és el que passa entre llenços i llençols
estesos com un plànol del plaer i del combat.

Nascuda del treball, una mà esquerra
batalla per florir a l’horitzó,
parida de la terra, de la forja i del pinzell:
estesa com un arbre, dóna fruit a qui no en té

Com la ràbia pulcra del pintor.

Braçada de dolor a les entranyes
de fam per la injustícia i el terror,
rovella per a cloure’s com un puny crispat al cel:
memòria d’una fibra sota acrílic i metall.

Tenyida pel sabor d’una esperança
que canta com un far molt a migjorn,
salpebra la muntanya per a un mos a l’infinit
i agrana en la paleta un firmament plorat d’estels.

Com la ràbia pulcra del pintor.
Com un quadre d’Antoni Miró.