Res més

Sense to ni so
ja ningú no em ven paraules.
El temps es mofa de mi,
per les butxaques furtades
vaig perdent notes de paper
protegides, ordenades
que s'aguanten per un fil
dins el buit que ocupa
el meu cervell gandul.
Vaig caient com qui divaga pel temps,
com qui no té perquè dir res més,
gerres d'aigua freda i res més,
dintre meu hi ha guerra, però res més
que un perfum d'amnèsia, res més,
de moment no tinc res més a dir.

Menjant petit fours,
sense temps d'assaborir-los,
dins teatres infinits,
són barreges de caràcters explosius.
Persuadit per tot, vull tocar totes les tecles
però, dissonàncies de calaix, fan
que deixi per demà aquesta cançó.
Justament per demà no queda temps,
l'he perdut jugant a dir res més,
vols els pentagrames però res més.

Amb la cua entre cames dic res més,
projectors d'escola i res més.
De moment, no he de dir res més.