Romanç nou de Cileta

Amor ha vingut a obrir
el pit de la pubertat.
Ara tremola la pell,
després sent un pou de foc,
i entre les cames un peix
que travessarà les rieres
per arribar a ser cel


Al carrer de l´Hospital,
dos cases a la mà dreta,
s'ha mudat un estudiant,
molt propet de ca Cileta.

La xicona quan l'ha vist
s'ha posat molt nervioseta.
El xicon és ben templat
i li té molta ganeta.

Perquè a casa puga entrar
i ningú no el reconega,
la Cileta ha ordit un pla:
que es disfresse de mongeta.

A les dotze de la nit
se'n va a casa la Cileta:
—Cileta, abaixa a obrir
a esta pobra mongeta.

—Què li farem pa sopar?
—Dos ouets i una sopeta.
Quan acaben de sopar,
la monja es posa tristeta.

—Què tens, mongeta de Déu?
Què tens, que estàs tan tristeta?
—Que esta nit fa molt de fred
i no vull dormir soleta.

—Soleta no dormiràs,
que dormiràs amb Cileta.
Cileta, agarra el llum
i acompanya la mongeta.

Al sentdemà de matí,
la mare crida Cileta.
—Mare, no vull abaixar
perquè es dorm molt bé amb mongeta.

Al carrer de l'Hospital,
tots parlen d'una mongeta
que visita cada nit
la pura i casta Cileta.