Caretes

El món gira sobre si mateix,
òrbites concèntriques,
la lluna roda també.

Odi, intolerància, satèl·lits propers,
racisme, violència, meteorits contra ell.

De nou volen encaixar les peces,
amaguen formes, trampegen normes,
se solten les caretes.

L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.

Món vingut d'una mort en vida,
en diuen règim, fou dictadura feixista.

No tan lluny com penses, hi ha qui ho té molt present,
de fet en són els seus propis plantejaments.

El genocida des del llit de mort,
40 anys de traïdor, terror, contra tot, contra tothom.

L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.

Pares de l'eterna transició,
pana, fum de tabac,
la democràcia olorant.

Amnistia, per ells,
acaba en transacció de càrrecs
i ací els tens, amb tot el poder.

I ara que despunta la llibertat, que es reclama república, independència, justícia social, s'afanyen a retallar drets socials, laborals, llibertats, no ens deixen cantar, manifestar-nos, ni parlar.

Amnèsia del que va ser, cap consciència, escampat el virus, franquisme crònic esdevé.

Són els mateixos unes rodes endavant, passat el temps, un poc millor, tantes coses empitjorant.

L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.