Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Caretes


Versión de VerdCel
El món gira sobre si mateix,
òrbites concèntriques,
la lluna roda també.

Odi, intolerància, satèl·lits propers,
racisme, violència, meteorits contra ell.

De nou volen encaixar les peces,
amaguen formes, trampegen normes,
se solten les caretes.

L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.

Món vingut d'una mort en vida,
en diuen règim, fou dictadura feixista.

No tan lluny com penses, hi ha qui ho té molt present,
de fet en són els seus propis plantejaments.

El genocida des del llit de mort,
40 anys de traïdor, terror, contra tot, contra tothom.

L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.

Pares de l'eterna transició,
pana, fum de tabac,
la democràcia olorant.

Amnistia, per ells,
acaba en transacció de càrrecs
i ací els tens, amb tot el poder.

I ara que despunta la llibertat, que es reclama república, independència, justícia social, s'afanyen a retallar drets socials, laborals, llibertats, no ens deixen cantar, manifestar-nos, ni parlar.

Amnèsia del que va ser, cap consciència, escampat el virus, franquisme crònic esdevé.

Són els mateixos unes rodes endavant, passat el temps, un poc millor, tantes coses empitjorant.

L'engranatge segueix, una estira a l'altra, les caretes van caient.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM