El Club i ell

Portes endins, sembla que ningú li pot dir res, mana ell.
Creix el feixisme, policies peguen a gent innocent,
és un afer intern.
Ja saps qui porta els pantalons, tanca la porta, es senten els colps, mana ell.
Prohibeixen espais de culte, i mentre els CIEs oberts,
és un afer intern.
Hi ha qui posa urnes i rep pallisses, multes, repressió.
Qui se'n recorda dels drets laborals, de la divisió de poders?
És un afer intern.

Ella cau pel balcó, definitivament
mana ell.

Afers que van enfonsant-nos portes endins,
com cada dia s'ofeguen persones al nostre mar, al seu,
que ixen fugint, de la guerra, l'espoli, la fam, i els rebutgem sota el mateix cel.
Tot ens esvara, ens anem afonant, ones de mesquinesa, tones de vanitat.

Estat, líquid, sòlid, gasós.
Tranquils, el club roman a nivell flotació.

Crisi, crisi, crisi
de valors. Crisi de valors.

Qui parla de fer l'autodeterminació
i d'una barra de bar apareix
de per vida a la presó.

Per molt que tanquem els ulls
aquesta realitat existeix
i si existeix és perquè els hem tancat.

Crisi, crisi, crisi
de valors. Manca de valors.

No s'ha despentinat,
la terra es va afonant, sense aturador.
Submergits del tot.

En el temps que dura la cançó portes endins
altre home mata la dona, assassí. Ja se sap,
mana ell, mana ell.