El secret de la cala

La cala amaga un secret.
Ell ho ha intentat primer,
no s'atrevia a nadar-hi més.
Li diu a ella: vés tu davant, vés.

Primera temptativa,
veu altre nadador vorejant.
Aquest deu anar preparat.

Va el segon intent,
les profunditats intueix,
bancs de peixos,
sorra, algues,
l'aigua freda la sent per corrents.

És fantàstic
comentar-ho.
Estratègia d'equip,
i esperar-nos quan cal.

El seu camí és el del cranc,
quan creus que es retarda
fa passos de gegant, endavant.

Veu el perfil de la roca,
pot passar, xisclen les ones a l'estret,
amunt i avall la marea.
Ho ha superat!

Tornant, un regal del sol,
l'arcada de pedra,
l'aigua cristal·lina. Tot brilla
si en formes part. Ara en forma part.

Segon blau marí i la serra escarpada
que és llindar amb la mar
on capbussa els verds.

Arribada, li diu: ha sigut genial.
Ell pren confiança.
Ho aconseguirà.

És fantàstic
poder-ho parlar,
saber que ens tenim
i poder avançar.

Ni agosarats, ni massa parats.
La por empobreix vivències, bloqueja capacitats.

Cames per on vulguem arribar. Pujar al cim, baixar profunditats,
endinsar-nos. Triem on vulguem arribar.