Atansant la barca

Fins aquí m'han portat les onades,
que com tantes vegades marquen el meu destí.
He seguit el vol de les gavines
i he buidat les vitrines on les llunes fan nit.

He vestit amb espurnes d'estrelles
les més belles donzelles que m'havien seguit
fins els fars que coronen badies,
que saluden els dies quan el sol fuig del llit.

M'he amagat al rebost de les cales
i he pujat les escales fins els núvols rendits,
per baixar fins el pont de coberta,
les clarianes obertes per allunyar els neguits.

He lliscat sobre l'aigua més blava
a la costa més brava on vull tornar a sentir
el plaer del vent de tramuntana
i la verda façana que acarona el garbí.

Sota els peus hi fondejo la nansa
en aquest mar que dansa quan s'endinsa en els freus.
Llenço els caps per atansar la barca
i aquest llop desembarca per poder-vos contar:

que he vestit amb espurnes d'estrelles
les més belles donzelles que m'havien seguit
fins els fars que coronen badies,
que saluden els dies quan el sol fuig del llit.

Mariners, ja som a terra ferma,
anem a la taverna a cantar fins que mori la nit.