El pa de cada dia

T'espero aquí amb les maletes carregades de promeses.
T'espero aquí amb la il·lusió de compartir les petiteses.
T'espero aquí mirant el foc per escapar de les nits fredes.
T'espero aquí i el teu retorn és la més gran de les sorpreses.

Et veig venir, m'he pentinat en el mirall per agradar-te,
on he assajat les mil maneres d'abraçar-te i poder dir, i poder dir.
I poder dir que et necessito com el pa de cada dia.
Vaig comptar estels per oblidar-te i no podia, sense dormir, sense dormir.

Sento els batecs trucant al cor que et vull obrir una altra vegada
i els llavis secs somiant petons i la humitat que els vernissava.
Esquinçaré tots els malsons i els mil retrets que em reservava
i els canviaré per les carícies que el teu cos em reclamava.

Et colliré totes les flors que t'ha negat la primavera,
el meu jardí ja no serà pas de frontera, si vols venir, si vols venir.
Si vols venir compartirem un tros de cel a les butxaques
i unes onades als talons de les sabates, podrem volar i navegar.
I navegar mirant els fars rendits als mars de nits serenes,
per refugiar-nos als palaus de les sirenes per tornar a dir, per tornar a dir.

Per tornar a dir que et necessito com el pa de cada dia.
Ja compto estels per regalar-te cada dia. Et baixo a obrir, et baixo a obrir...