La noia del cor de sucre

Somnis que van remant entre les onades,
que agenollades van a morir als serens sorrals,
els cants de nit que dormen al llit d'aigües argentades
gronxen tonades i les xerrades dels navegants.

Parlen els mariners d'una bella musa
i no hi ha excusa per no viatjar cap el far del nord,
cercant l'amor, el preuat tresor, la idea confusa,
si és reina o bruixa per generar tantes emocions.

Ella és la noia del cor de sucre,
la dama que se'n ocupa dels cors trencats,
d'amants que arriben per mar intuint la ruta,
de nàufrags que entre els llençols viuen atrapats,

de dits que van resseguint aquells tatuatges,
d'oratges de cossos nus dormint abraçats,
de pàtines de la pell dels virils ostatges
despresos del seu coratge i les vanitats.

Marxen amb el record de la silueta
de la sirena de pell morena i tendres petons,
que despullada deixa els anells sobre la tauleta
i en la quietud de la solitud tanca els finestrons.

Ella és la noia del cor de sucre,
la dama que se'n ocupa dels cors trencats,
d'amants que arriben per mar intuint la ruta,
de nàufrags que entre els llençols viuen atrapats,

de dits que van resseguint aquells tatuatges,
d'oratges de cossos nus dormint abraçats,
de pàtines de la pell dels virils ostatges
despresos del seu coratge i les vanitats.

Al port les barques fan un recés
fins la tornada dels mariners.