Calma en el port

Una guitarra, un vell acordió,
una havanera amb estrofes d'enyor,
glaça les venes la força del cant del tenor.

Trumfos, manilles, vaitots, i renecs.
Jocs d'aclucades, riures, retrets
i el fum de la xemeneia s'endu un dia més.

Dormen les barques al port, lliures de les travessies,
serenes sota un llençol de boira i malenconia.

Guarden llegendes dels seus mariners viscudes a mar oberta,
gronxen onades besades pels vents que hivernen a la coberta.

Mentre a la vila de carrers deserts
entren els somnis pels balcons oberts,
i els seus fanals, sentinelles, tremolen desperts.

A la badia es pot contemplar
com l'harmonia hi torna a regnar,
espurnes d'aigua argentada es rendeixen al far.

I dormen les barques al port, lliures de les travessies,
cobertes per un llençol de boira i malenconies.

Guarden llegendes dels seus mariners viscudes a mar oberta,
tantes onades empeses pels vents hivernen a la coberta.

I les gavines aixequen el vol amb rumb al primer raig de sol.