La sirena del far

Dona'm amor a cabassos que he de marxar a navegar,
ja em criden els bordegassos que volen fer-se a la mar.
Encercla'm amb els teus braços i no em paris de besar,
embolcalla'm amb els llaços dolça sirena del far.

Les llums es van fent petites, el motor sona al compàs
de les velles melodies que canten els llops de mar.
Trobo a faltar una abraçada, el teu cos nu al meu costat
i una carícia prohibida pel mariner enamorat.

He trobat a la butxaca la teva carta d'amor,
amb el perfum que apaivaga l'olor de la salabror.
I envoltat d'aigua d'onades que em porten els teus records,
pel mar obert va la barca i pel cel bocins del meu cor.

D'un cel esquitxat d'on robo una estrella,
un cometa daurat, la lluna que el vetlla,
un llamp argentat de cua vermella
i un poema amagat per dir a cau d'orella.

La distància punxa com una garota,
el temps passa lent però la nit s'esgota.
Escalfo l'alè amb vi de la bota
i ja estic tot sol, tots dormen a sota.

Sirena del far de mirada blava,
aviat tornaré a la Costa Brava.
Ens submergirem coberts per la lava
dels dolços volcans fonent la gebrada.