Dames blanques

Conten que cada nit entre la boira un esperit es manifesta.
En una aresta del vell port i amb vestit blanc
dansa una dama convocant al seu amant.
Un mariner que va prometre que a trenc d'alba tornaria,
però una tempesta es va creuar quan feia via
i la promesa en el naufragi va surar.

I balla un vals, un vals, un vals sota la llum dels vells fanals,
sobre les roques i els sorrals mirant al mar.

I balla un vals, un vals, un vals desafiant els temporals,
la dama espera algun senyal i el seu retorn.

Diuen alguns companys que era bon home,
però potser no n'hi ha per tant.
No saben que dins la llar
hi ha dames blanques que també ploren callant.
Somien petons prohibits, carícies dolces
fent escala en els seus pits.
L'oratge del seu cos nu, els tatuatges i un adeu a mitja llum.

I balla un vals, un vals, un vals sota la llum dels vells fanals,
sobres les roques i els sorrals mirant al mar.

I balla un vals, un vals, un vals desafiant els temporals,
la dama espera algun senyal i el seu retorn.

I balla un vals, un vals, un vals amb les gavines i els pardals
amb els migjorns i amb els mestrals glaçant-li el cor.

I balla un vals, un vals, un vals entre les veles i els tendals
i gira pels punts cardinals perdent el nord.