Pacte amb el diable

Avui he fet un pacte amb el diable
que no em retregui que m'estic fent gran,
que pugui retocar la biografia
per fer-me vell tornant a ser un infant.

Sense pensar què fer demà, ni a qui li importa.
Obrir i passar, sortir o tancar qualsevol porta.

Posar-me a caminar, somiar sense parar,
ser ostatge dels meus dubtes i tornar-me a equivocar.

Encara soc capaç d'il·lusionar-me
amb coses gairebé insignificants.
Encara soc capaç d'emocionar-me
quan tinc una guitarra entre les mans.

I soc conscient que arriba el temps de renunciar,
d'aprofitar cada minut que em vol donar.

L'obsequi de la vida, fugint de la mentida,
de luxes fora de mida i de les coses materials.

Encara soc capaç de despertar-me
trobant el teu cos nu dins del meu llit.
Deixant un punt de llum per orientar-me
després d'haver penjat el teu vestit.

Mars de vellut, del nord i el sud voltats de calma,
amb l'horitzó, fora al balcó, muntant la guàrdia.

Deixant tots els neguits als peus dels cinc sentits,
curant cada ferida que la vida m'ha infringit.

El diable ja ha marxat i jo m'he relaxat,
ja estic en sabatilles i em preparo la copeta de conyac.