Cendres del passat

Tinc un munt de cendra per donar i per vendre
les darreres restes d'un amor passat.
Mentides cremades, bocins dels paranys
i una nova adenda pels meus desenganys.

A la xemeneia cauen les estrelles,
les de les promeses dels enamorats.
I sota les brases d'arestes vermelles
fils de la titella s'han alliberat.

Ara torno a casa amb la solitud,
sempre ve a buscar-me quan estic vençut.
Torna a presentar-me per ser jo mateix,
i em fa capbussar-me com al mar el peix.

Ha tocat la tria de la nit o el dia,
el sol dona escalf però la lluna també,
li escric poesies quan per les estries
respira la pell per tornar-se a refer.

Ara caldrà veure si d'entre les cendres
no hi ha alguna espurna que aturi l'oblit.
I sense fer fressa m'obro una cervesa
per guarir la pena del meu cor ferit.

M'envolta la boira i endreço les eines,
em cal contenir-me per treure't del cap,
la nit serà llarga i haig de preparar-me
per si el meu destí torna a venir al rescat.

El meu cos reposa, convé que no es tensi
i tinc la recepta per desconnectar,
deixar que m'abraci la pau del silenci
i en braços de l'alba tornar a despertar.