Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Bany de cultura


El vaig trobar de matinada
com un guerrer que va al combat,
anava armat d'escombra i pala,
mig adormit, mal afaitat.

Jo me'l miro, ell em mira,
jo me'l torno a mirar,
ell, capbaix, va i suspira,
jo el convido a pujar.

Me la miro i me mira,
me la torno a mirar.
Enrotllada va i suspira.
Tia, —li dic—, puc pujar?

Angelet, criatura!,
jo li faig maternal,
un bon bany de cultura
i un de sabó, això et cal.

La tia va flipada
i té pelas, segur,
segueix-li la jugada
de l'aigua i del xampú.

I amb banys de cultura
i rosat gel Moussant
el xicot de pell dura,
com es va culturitzant!

No diré "casserola",
no diré "botiquí".
Diré "farmaciola" i "tupí".

I aprendràs els pronoms febles,
llegiràs en Carner
i faràs versos sans reples
que rimin d'allò més bé.

Ginesta, altra vegada,
el bell juny ja s'ensuma!
Ai, xineta, m'agrada
l'amor en jaç d'escuma.

Anem doncs, a la banyera,
visca el sabó i la cultura,
i que s'alci la senyera
com un farol de nit pura!

Jo me'l miro, ell em mira
jo me'l torno a mirar.
Ens hem enrotllat "la tira",
ens liem sense parar...
ens veiem sense parar...
sens parar…







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM