Cançó de bressol enmig del col·lapse

Nascut al bressol del precariat,
d'un temps en què et descarten si és que no pots ser
barat, callat, servil i ràpid,

vindràs a desfer el que ens han fet.
Muntat a les espatlles ens defensaràs
amb una capa de joguina.

Sou el present.
Sou el demà.
I el nostre somni, malgrat tot,
és l'esperança en la llavor.

Nascut entre el col·lapse i el soroll,
vindràs a netejar el que vam embrutar
quan ens creguérem invencibles.

I així, desafiant, irreverents,
sereu la bastida d'un món que vindrà:
la massa mare de la història.