El que està passant al Japó

El que està passant al Japó
no és culpa del mar.
És pel deix d’un somriure
o l’estel d’algun vaixell,
jo no sé què és això
però jo vull això:
seguir l’estel al darrer blau.

Una matinada d’abril,
en la cuina d’amics,
plorava una guitarra
i se’n reia el destí.
Amb la por de l’això,
quan només vols això,
així, banalitzant el bé.

Amb els teus records adormits
en caixes de cartó arreu,
vius en una mudança
o un viatge que no té fi.
I no és fàcil això
però jo vull això,
així, donant-li temps al temps.

Mentre et despulle amb un bes,
on l’acròmion és vers,
t’acarone l’espatlla
i em despenges un breu somrís.
No sabré què és això
però jo vull això:
seguir l’estel al darrer blau.