El sol al cim

Plorant als peus del mur
del barri sud d'Amed,
davant d'un Tigris mal tenyit de dol,
ella era el Sol al cim
que va esberlant la nit
en bocinets que es puguen digerir.

Lluny del meu lloc, si és
que tinc lloc quan torne,
el vent em despentina l'ànima:
a les muntanyes d'un
paisatge kurd
la neu és aigua on floriran mons nous.

Dels teus ulls molls avui
han desembarcat
estranyes naus que arribaran a port.
I al lloc d'on soc
jo tinc un mar secret
on un port té el nom d'aquesta cançó.