Introducció

Fou la insurrecció dels rebesnets de Martí i de Maceo. L’amotinament de la raó il·lustrada front els lacais corruptes de la Màfia de l’oncle Sam. L’esperança dels espoliats, en els fusells amagats al Pico Turquino, entrant a Santiago de Cuba. La revolta dels dignes amb fam per aprendre a llegir i escriure. Els famèlics proclamant la sanitat, l’educació, la cultura i la dignitat. La derrota de la comanadoria ianqui a platja llarga. El discurs de les sobiranies dels pobles a l’assemblea de les nacions. La lluita contra l’imperialisme allà on es trobi.

No ha estat doblegada pel bloqueig, ni en períodes especialment durs econòmicament, ni en temps de cants de sirenes. Ha tingut més llums que ombres, i seguirà tenint encerts i errades. Es el que tenen les revolucions que han fet, fan i faran les dones i els homes.

Però aquesta segueix sent el miracle dels ateus. La fe dels insubmisos de la metròpoli o del camp, en el temps de les cireres.

Una pedra en la sabata del Chicago Boys.

Cuba va. Per això li cantem.