Un Sant Jordi diferent

La primera primavera,
masovera, del nostre
obligat confinament,
com aquella donzella,
abans que el drac apareguera,
li dèiem, fermés al cavaller.

Dóna'm una llança,
verd és esperança,
fruit del nostre amor.

Passarem junts
un Sant Jordi diferent,
amb l'anhel de la nostra gent,
confinats entre quatre parets.

Junts, sense roses al carrer,
però amb un llibre molt potent,
que avui porta per nom:
Tot anirà bé.

Per confiar i no perdre mai l'esperança,
un nou demà es construeix
sempre a certa distància,
des del present poder-ne
ser sempre conscients,
serà el moment
d'actuar ben diferent.

Llargues hores d'incertesa,
mentre la tristesa,
festeja la nostra captivitat,
floriran més primaveres,
sorgiran noves donzelles,
que s'alçaran valentes
per cridar:

Dóna'm una llança,
verd és esperança,
fruit del nostre amor.

Despertat, aixecat,
celebrem, junts cantem,
per un Sant Jordi diferent,
que el drac si vols, pot vèncer,
sols depèn de tu.

Un Sant Jordi diferent,
amb l'anhel de la nostra gent,
confinats entre quatre parets.

Junts, sense roses al carrer,
però amb un llibre molt potent,
que avui porta per nom:
Tot anirà bé.

Despertat, aixecat,
celebrem, junts cantem,
per un Sant Jordi diferent.

Despertat, aixecat,
celebrem, junts cantem,
per un Sant Jordi diferent,

Un Sant Jordi diferent.