Com-moure l'esfera(els de sempre)

L'aire que respirem.
Al mar aboquem.
Els rius, la terra que xafem.
Agraeixen la treva.
Deixem la pressa,
comprar i llançar sense fre.

Ella de tant en tant
retorna una minsa part
de tot el que li fem.

Però el planeta sencer
tremola de pensar quan tornem.
Un nou guanyador
de la cursa de l'or.
El mateix espectacle,
intercanvi de patrons,
en paradisos fiscals
són els grans acaparadors.

I els de sempre:
barallar-nos per les molles,
adaptar-nos sense límit,
flexibles fins a asclar-nos en miquetes.
Reversibles, a patir cada matí,
a sobreviure si de cas,
i entre nosaltres a competir.
Els de sempre...

Només creix constantment
el que rebentarà després.
Ella de tant en tant
retorna una minsa part
de tot el que li fem.

Qui treballa el camp.
Enfortim la pagesia.
De la vora el menjar.
La xarxa s'estén,
canviem el paradigma.

Fem un pensament,
invertim-ho a vibrar el cos,
alimentar la ment, joia pel cor,
de la terra, el batec.
Els de sempre...
Els de sempre...
Els de sempre...