El conte

El conte que avui
et vull explicar
li calen molts personatges
Ta costa tant dormir
que m'acosto al teu llit
inventant tant i tantes imatges

I començo amb l'Alícia
que és una delícia
viatjant per les set meravelles
I en el nas de l'esfinx
fixa't quins bolets fins,
que la fan créixer fins les estrelles

Gran, és tan gran, un gegant,
que la punxen i acaba explotant
I en el bum, entre el fum,
un perfum que surt volant

Un porquet l'ha ensumat,
dos garrins s'hi han sumat,
i ara tots tres tenen cagarrines
Però a la casa de palla
hi ha un vàter que falla,
i s'encalla fins amb caques fines

La barraca de fusta
està feta una xusta,
plena de coses rovellades
I la casa de totxo,
l'ocupa el Pinotxo,
mentint sobre coses passades

I el nas, que fa flas!, pas a pas,
va allargant-se fins la vall d'en Bas
I el rentava amb la lava,
en un volcà ple de foiegrás

M'acomodo el coixí,
i vaig fent així,
veig la son que s'atansa
Encara he de seguir?
em dius que sí,
un badall d'esperança

Aquest conte és una faula

Per a alguns, l'hora del conte és galopar per una carretera asfaltada d'hores, minuts i segons. Jo, més humil sóc, i només vull que l'onada d'imaginació que surt d'aquesta història que m'invento, ens transporti, arraulits, fins al demà següent.

Hora d'adormir-se

El conte que avui
et vull explicar
li calen molts personatges
La bruixa que et ruixa
amb el suc de maduixa
i fa que es refredin les natges

La Gretel que es grata
i el Hansel cansat,
ha menjat tantes xocolatines
Truquen al Patufet,
que ha estofat un bistec,
amb safrà comprat a Filipines

Hora d'adormir-se