Petons insubmisos

"L'enveja silenciosa creix en el silenci" (Friedrich Nietzsche)

Envejo els joves amors dels bancs als jardins
els petons insubmisos dels adolescents
"Orly", de Jacques Brel
la lluna d'Alger
el vol delicat d'aquell colibrí
suspès a mercè del seu aleteig.

Envejo qui viu sense por i mai no ha dubtat,
i viu sense culpes ni contradiccions
l'immens "Imagine"
Lisboa a l'abril,
els contes dels vells a vora el foc
qui ara travessa un pont a París.

Envejo qui dorm i es desperta davant de la mar
l'amic que va escriure l'amor als quinze anys
envejo volar
el port de Fornells
qui sap navegar, qui juga amb el vent
envejo el pacient, que ha après a esperar.

Envejo qui lluita i mai no es rendeix
per unes idees, com deia Brassens
envejo qui creu
que el temps no existeix
envejo a la gent que creu que és etern
l'amor dels amants i el temps resplendent.