Sóc algú

Sóc algú que no sap més enllà del que veu a l'espill,
amb uns ulls i amb un nas i una boca que parla per mi.

Sóc algú que camina amb un peu de sis dits
i amb façana de pits xicotets, que ara riu i no vol,
que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.

Vinc a ser el paper que ve a ser la disfressa del cos,
la mentida que es creu quan algú se'n recorda de mi.

Sóc el jo que tu veus tan tranquil, que s'agita per dins i no és gita de nit,
que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit

Sóc algú que es presenta amb aquesta carcassa que veus,
amb uns ulls i amb un nas i una boca que parla de tu.

Sóc algú que té enmig de les dents un forat per què mai et dirà la veritat,
que ara riu i no vol, que ara diu i no es creu la meitat del que ha dit.

Sóc algú que camina amb un peu de sis dits i amb façana de pits xicotets,
que té enmig de les dents un forat per què mai et dirà la veritat.