Present al vent

Hi ha una cançó, finestra enllà,
ressò d'un temps de llum d'espelma i tros de pa.
El vent la vol xiuxiuejar
i busca el to mentre es prepara per bufar.

La veu en off que ens fa badar,
seguint un tempo d'aparent seguretat,
sent la remor sense escoltar:
tot és present, mal presentat.

Però un cop d'atzar, pujat de to,
trenca el compàs i ens porta a la revolució.
I un huracà, per l'horitzó,
aixeca notes de recés, neguit i por.

El so vibrant d'aquest instant
omple el paisatge d'incertesa delirant
i en quart creixent, o quart minvant,
sona un present apassionant.

Ni en clau d'un sol, ni en clau de fam,
un remolí de veus al vent per anar endavant.
Un desconcert, bonança i llamp.
Que la natura faci acords, acompanyant,

i el ritme nou d'aquest instant
ompli el paisatge de bellesa al·lucinant
i en quart creixent, o quart minvant,
cantar amb el vent improvisant.

I en quart creixent o quart minvant
cantar amb el vent, improvisant com un infant.